Pot un especialista fer un análisis d'ADN i preveure que un nadó tindra un infart als 50? Genètica

POT UN ESPECIALISTA ANTICIPAR UNA MALALTIA D'UN NADÓ EN EL FUTUR?

En l'any 1990 es va començar un projecte anomenat "El proyecto del GNOMA humano ".

(Pels que no sabeu que és el GNOMA, es el conjunt de gens que contenen els nostres cromosomes que és el mateix que dir que el GNOMA es el nostre material genètic en la totalitat.)

El projecte del "GNOMA humano" va liquidar l'any 2003 on de ben segur es van realitzar un munt d'experiments en els quals els científics van determinar molta informació útil que es podria utilitzar en molts camps i propòsits diferents.

Un aspecte molt destacable sobre aquest projecte és la teràpia genètica, que consisteix a substituir material defectuós d'un ésser viu i substituir-lo per un amb bon estat.
Això podria permetre curar algunes malalties o directament anul·lar aquella part del GNOMA defectuosa perquè en les futures generacions d'aquell individu, s'anul·lessin les probabilitats de neixer amb X malalties.

També, quan es produeix un incident en la gestació de l'òvul ( per exemple que l'ADN no es pugui copiar correctament ) pot ocasionar diferents problemes com que algun òrgan no funcioni o afectar el desenvolupament que el pitjor, és que pot ser hereditari.
Per això, és necessari recopilar una miqueta d'informació:
3200 M de pars de bases nitrogenades
Aquestes bases nitrogenades, constitueixen en grups de 3 els 20 aminoàcids que posteriorment en sintetitzen amb les proteïnes amb l'objectiu de fer funcionar el nostre cos de manera adequada.

Amb tota aquesta informació, sí, podríem anticipar-nos al nostre futur i saber si tindrem alguna malaltia.

Jan Sánchez van den Berg

La moda 'sense gluten' augmenta el risc de diabetis

Només un 1% de la població és celíaca, pero un 30% actua com si ho fossin. La universitat de Harvard alerta dels riscs de prescindir per capritxo d'aquesta proteïna.

Aquest 1% de la població celíaca, pateix una malaltia autoinmunitària, caracteritzada per una pèrdua total o parcial de les vellositats que recobreixen l'intestí prim que es produeix en persones amb predisposició genètica de totes les edats des de la primera infància endavant. Els símptomes inclouen diarrea crònica, retard del creixement, dolor abdominal, pèrdua de pes... Però també hi ha gent no celíaca que pateix al·lèrgia al blat o sensibilitat al gluten.

Restringir el gluten de la dieta perquè sí pot comportar deficiència de fibres i vitamines. Moltes persones també eviten la seva ingesta perquè pensen que "es sent pesat" o, fins i tot, que engreixa. Però és freqüent que en el seu lloc optin per altres productes amb més valor calòric i menys qualitat nutricional.

Ha sorgit una mena de furor “gluten-free” a Occident que, sens dubte, ha empès un negoci milionari. Al Regne Unit, segons The Guardian, només el 2015 es van vendre productes lliures de gluten per un valor de 213 milions d'euros, i als Estats Units 47.000 milions, més o menys el doble del assolit quatre anys abans. Però aquestes postures radicals davant la dieta, freqüentment van associades a efectes col·laterals nocius. En el cas del gluten, un equip d'investigadors de la Universitat de Harvard ha publicat recentment les conclusions de tres estudis sobre 200.000 persones, les quals evidencien que les dietes lliures de gluten augmenta el risc de desenvolupar diabetis tipus 2, que afecta avui a uns 400 milions d'habitants de tot el món i que, no para d'augmentar. S'estima que, cap al 2040, el nombre d'afectats serà ja de 642 milions.

Font: http://elpais.com/elpais/2017/04/06/buenavida/1491486252_399155.html

Lluís Sala

S'ha trobat una forma de fer blat sense gluten.

Un equip de científics espanyols de l'Institut d'Agricultura Sostenible de Córdoba, han aconseguit aïllar el glúten del blat, creant un transgènic en el qual se li ha modificat l'ARN d'interferència, permetent-los apagar els gens del gluten. De fet, aquest blat transgènic, tot i no tenir gluten, té unes característiques molt similars a les d'un pa fet amb blat tradicional, cosa que beneficia enormement a la gent celíaca.

Ja s'havien aconseguit fer coses similars l'any 2014, però només s'havien fet proves amb ratolins de laboratori. A partir d'aquest any, es faran proves amb pacients celíacs, si es comprova de forma definitiva que no afecta la seva salut, es començaran a comercialitzar aquests tipus de transgènics.

Un dels problemes que haurà d'afrontar aquest equip d'investigadors són les barreres i dificultats que posa l'Unió Europea a l'hora de comercialitzar i fer ús d'aliments modificats genèticament, és per això, que és molt probable que es faci ús d'aquest tipus de cultiu als Estats Units, on les lleis en aquest sentit són molt més flexibles. Aquesta realitat és molt injusta, ja que seran els països estrangers els que surtin beneficiats d'aquest producte, i no Espanya, que és el país on s'ha trobat aquesta solució i que ha invertit en aquest projecte.

Font: http://www.chilebio.cl/?p=6210

Quim Font