Un útero artificial que podría salvar a muchos bebés prematuros

El gran avenç mèdic que estem vivint en aquests moments ha pogut crear un úter artificial que podria salvar molts fetus prematurs i arribaria a ser efectiu amb embarassos d'entre 23-25 setmanes (un embaràs normal tarda a néixer 9 mesos/40 setmanes aprox.).

Aquest experiment s'ha fet a l'hospital de Filadelfia ho han pogut provar amb un fetus de xai i va donar molts bons resultats.

Aquest úter artificial incorpora bomba d'oxigen connectada al fetus mitjançant un cordó umbilical també artificial i també incorpora un circuit que circula líquid amniòtic. També asseguren que el fetus és troba en completament aïllat amb una temperatura perfecta per poder seguir avançant amb la seva formació.

Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) hi ha un estudi que diu que la majoria de nens que moren amb menys de cinc anys és per culpa de ser prematurs: malformacions d'òrgans, infeccions, problemes amb l'alimentació... A Espanya cada any neixen 29.000 nens prematurs (abans de la setmana 37 de part) i 15.000.000 en tot el món.

Sergi Comalat Gisbert

Font: http://elpais.com/elpais/2017/04/27/mamas_papas/1493285436_344412.html

TROBEN UN CUC QUE MENJA PLÀSTIC

GALLEIRA MELLONELLA

Fa poc s'ha descobert que els cucs de cera mengen plàstics com el polietilè. Aquests cucs són capaços de biodegradar en hores un material que pot trigar 400 anys a desaparèixer.

Federica Bertocchini, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques, mentresestava netejant un rusc, va trobar uns cucs parasitaris que va guardar en una bossa de plàstic per llençar-los. Poca estona després de posar-los a dins, va veure que la bossa estava foradada. Aquest fet va donar la idea a començar a investigar fins a quin punt els cucs podien degradar el polietilè. 

Aquest fet és un gran avanç per a la lluita contra la contaminació, ja que, des de fa molt de temps, s'han buscat moltíssimes formes per eliminar aquest material. El polietilè té efectes devastadors per al medi ambient i, tot i això, és un dels materials més utilitzats (cada any se'n produeixen 8.000 T).

Tot i així, l'objectiu no és explotar els cucs. El següent pas serà trobar el mecanisme molecular de la reacció (el cuc produeix una substància que trenca l'enllaç químic). Es creu que aquesta capacitat podria ser deguda a una molècula o un enzim. Científics de la Universitat de Cambridge ja estan estudiant com aïllar-lo i poder desenvolupar algun producte industrial. 

Fonts:

http://www.ara.cat/societat/Descobreixen-cuc-menja-plastic-CSIC_0_1784221753.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/cucs-degraden-plastic-poliureta-csic-5993887


Nina Grabuleda

ELS CUCS TENEN MARCATS EL SEUS GENS PER ELS TRAUMES DELS SEUS AVANTPASSATS

Aquesta notícia demostra que en algunes espècies algunes de les habilitats i traumes passen al genotip i es poden manifestar en els seus fills, com en el cas de l'espècie Caenorhabditis elegans. Això és el que un grup d'investigació de diferents institucions catalanes  ha publicat el seu resultat  a la revista científica ''Science''.

Bàsicament van triar aquesta espècie per el seu curt cicle de vida 2 a 3 dies. El que feien era insertar-li  un chip transgènic  que afegia un gen  al genotip que  donava fluorescència de forma gradual (com més temperatura més fluorescència). Quan  els cucs estaven en un hàbitat a 20º es produia una petita fluorescència, però quan s'augmentava a 25º produien més llum, ja que és produïa més proteïna fluorescent. La part sorprenent d'això és que els seus fills i nets tot hi estar a 20º produïen la mateixa cantitat de fluorescència que els seus avantpassats a 25º, el que demostra que en alguna part del genotip hi havia memòria de les experiències del periòde càlid que havien viscut els seus antesessors. Aquest efecte duraba fins a 7 generacions desprès, i si 5 generacións vivien a 25º l'efecte duraba fins a 14 generacions.

Per molt sorprenent que sembli aquesta mena de transferència de traumes en el genotip tambè afecta a la raça humana, un exemple serien les dones embaraçades l'hivern del 1944. Aquell any hi va haver molta fam i a causa d'això els seus fills i nets van nèixer amb  una taxa de transtorns alimentàris molt elevada.

Per tant es pot deduir que no tansols és transmeten els gens de generació en generació sino que algunes ''habilitats adquirides'' en vida del fenotip també amb el propòsit de la supervivència i per adaptar-se a l'entorn amb més facilitat.

Font d'informació: http://elpais.com/elpais/2017/05/03/ciencia/1493804671_272020.html

Marc Caro

LES TERRES SEQUES OCULTEN UN BOSC TAN GRAN COM LA SELVA AMAZÒNICA

Imatges de Google i Bing han descobert 467 milions d'hectàrees noves d'arbres a les regions àrides.

En tot aquest mar de terra àrida hi ha, doncs, tants arbres com a la selva amazònica. Aquesta xifra, estimada per un grup de científics gràcies a imatges aèries d'alta resolució, eleva fins a un 9% la superfície arbrada del planeta. Aquest bosc, ocult dels satèl·lits fins ara, podria tenir grans implicacions en el clima i en la biodiversitat de la Terra.

Els arbres que hi ha en el planeta no es conten d'un en un. Es fa a través de les imatges captades pels satèl·lits com el Landsat, MODIS o Sentinel. En el cas de les regions humides, com és el cas de les selves equatorials, es veuen grans taques verdes contínues. D'aquesta manera, només s'han de mesurar les dimensions de la superfície estudiada per determinar les hectàrees de bosc. Però un 41,5% de la superfície terresetre es troba en regions àrides on hi ha pocs arbres.

El problema és que, fins fa poc, les millors imatges captades per satèl·lit tenien una resolució màxima de 30 metres. Això vol dir que, en les zones àrides, només veien un arbre on n'hi havia dos (o més), o fins i tot ni els veien.

En la investigació que consistia en revisar les regions àrides en busca d'arbres hi han participat més de 200 investigadors, entre científics i estudiants. Aquest gran esforç ha estat gràcies a la nova generació d'imatges d'alta resolució captades pels satèl·lits de l'empresa DigitalGlobe, les mateixes que utilitzen els mapes de Google o Bing. Alguns dels seus sensors, aconsegueixen una resolució de fins a 25 centímetres.

La major part d'aquest bosc ocult fins ara es troba al sud del Sàhara, a certes regions d'Àsia, a Amèrica del Sud i a una àmplia franja del nord d'Austràlia.

Regions àrides del planeta. Com més verdor es mostra, més

presència d'arbrada hi ha.

Font: http://elpais.com/elpais/2017/05/11/ciencia/1494483999_271434.html

Isaac Masgrau

Un antipilèptic proboca entre 2.000 i 4.000 casos de malformacions greus en França

El medicament per l'epilèpsia Dépakine i els seus derivats han causat entre 2000 i 4000 casos de malformacions congènites. Aquestes són alteracions d'òrgans, extremitats o sistemes dels nadons recen nascuts, que les seves mares han pres aquest medicament per raons d'epilèpsia o trastorns bipolars durant l'embaràs.

L'estudi confirma el caràcter teratogènic (terato en grec)  que significa monstre. És una substància, agent físic o organisme que és capaç de provocar un defecte durant la gestació del fetus. Des del 2015 només es pot transcriure a les dones embarassades.

El risc de malformacions congènites greus és 4 cops més gran si la mare ha estat tractada amb Dépakine o els seus derivats, que els dels nens que la seva mare no ha pres cap medicament d'aquest estil. Zureik explica que paren el tractament al principi de l'embaràs, ja que el risc que hi hagi malformacions es limita als dos primers mesos d'embaràs.

Font: http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/20/actualidad/1492713225_220741.html

Teixidor i Buch, Marc

UNA TERÀPIA GÈNICA TORNA L'AUDICIÓ A RATOLINS SORDS

La revista Nature Biotechnology ha publicat dos resultats interessants sobre els avenços en medicina gènica. Aquest tipus de medicina es basa en la correcció de defectes genètics que produeixen infermetats, mitjançant virus no nocius. De moment, però, es un tipus de teràpia experimental i només s'ha provat en éssers humans en casos d'extrema necessitat. 

Com deia, la revista ha publicat dos estudis esperançadors (tots dos de la universitat de Harvard) que poden ajudar a 125 milions de persones que pateixen un tipus de sordera genètica (síndrome de Usher).

En el primer estudi, s'ha agafat un virus sintètic que infecta els humans però no els perjudica. Després, mitjançant aquest virus, s'han introduït amb èxit gens en els aparells auditius d'uns quants ratolins. Aquest gen produïa una proteïna fluorescent.

En el segon estudi, s'han tractat 25 ratolins que patien el síndrome de Usher i se'ls hi ha introduït un altre virus amb un altre gen. En aquest experiment 19/25 ratolins han recuperat l'audició, i uns quants han pogut sentir sons de 25 decibels, que és la sensibilitat normal en un ratolí.

A partir d'ara s'intentarà realitzar quest experiment en animals més grans, i s'intentarà aplicar-lo en més de 100 dolences genètiques diferents. Tot hi així, encara queda bastant perquè aquest tractament es pugui traslladar a éssers humans.

Font:http://elpais.com/elpais/2017/02/06/ciencia/1486395605_797960.html

Marc Pagès

Pot un especialista fer un análisis d'ADN i preveure que un nadó tindra un infart als 50? Genètica

POT UN ESPECIALISTA ANTICIPAR UNA MALALTIA D'UN NADÓ EN EL FUTUR?

En l'any 1990 es va començar un projecte anomenat "El proyecto del GNOMA humano ".

(Pels que no sabeu que és el GNOMA, es el conjunt de gens que contenen els nostres cromosomes que és el mateix que dir que el GNOMA es el nostre material genètic en la totalitat.)

El projecte del "GNOMA humano" va liquidar l'any 2003 on de ben segur es van realitzar un munt d'experiments en els quals els científics van determinar molta informació útil que es podria utilitzar en molts camps i propòsits diferents.

Un aspecte molt destacable sobre aquest projecte és la teràpia genètica, que consisteix a substituir material defectuós d'un ésser viu i substituir-lo per un amb bon estat.
Això podria permetre curar algunes malalties o directament anul·lar aquella part del GNOMA defectuosa perquè en les futures generacions d'aquell individu, s'anul·lessin les probabilitats de neixer amb X malalties.

També, quan es produeix un incident en la gestació de l'òvul ( per exemple que l'ADN no es pugui copiar correctament ) pot ocasionar diferents problemes com que algun òrgan no funcioni o afectar el desenvolupament que el pitjor, és que pot ser hereditari.
Per això, és necessari recopilar una miqueta d'informació:
3200 M de pars de bases nitrogenades
Aquestes bases nitrogenades, constitueixen en grups de 3 els 20 aminoàcids que posteriorment en sintetitzen amb les proteïnes amb l'objectiu de fer funcionar el nostre cos de manera adequada.

Amb tota aquesta informació, sí, podríem anticipar-nos al nostre futur i saber si tindrem alguna malaltia.

Jan Sánchez van den Berg