Aquesta notícia demostra que en algunes espècies algunes de les habilitats i traumes passen al genotip i es poden manifestar en els seus fills, com en el cas de l'espècie Caenorhabditis elegans. Això és el que un grup d'investigació de diferents institucions catalanes ha publicat el seu resultat a la revista científica ''Science''.
Bàsicament van triar aquesta espècie per el seu curt cicle de vida 2 a 3 dies. El que feien era insertar-li un chip transgènic que afegia un gen al genotip que donava fluorescència de forma gradual (com més temperatura més fluorescència). Quan els cucs estaven en un hàbitat a 20º es produia una petita fluorescència, però quan s'augmentava a 25º produien més llum, ja que és produïa més proteïna fluorescent. La part sorprenent d'això és que els seus fills i nets tot hi estar a 20º produïen la mateixa cantitat de fluorescència que els seus avantpassats a 25º, el que demostra que en alguna part del genotip hi havia memòria de les experiències del periòde càlid que havien viscut els seus antesessors. Aquest efecte duraba fins a 7 generacions desprès, i si 5 generacións vivien a 25º l'efecte duraba fins a 14 generacions.
Per molt sorprenent que sembli aquesta mena de transferència de traumes en el genotip tambè afecta a la raça humana, un exemple serien les dones embaraçades l'hivern del 1944. Aquell any hi va haver molta fam i a causa d'això els seus fills i nets van nèixer amb una taxa de transtorns alimentàris molt elevada.
Per tant es pot deduir que no tansols és transmeten els gens de generació en generació sino que algunes ''habilitats adquirides'' en vida del fenotip també amb el propòsit de la supervivència i per adaptar-se a l'entorn amb més facilitat.
Font d'informació: http://elpais.com/elpais/2017/05/03/ciencia/1493804671_272020.html
Marc Caro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada