dilluns, 22 de maig del 2017

LES EMBARASSADES QUE FUMEN AUGMENTEN EL RISC DE LES SEVES FUTURES NÉTES

Cada vegada hi ha més evidencies de que hàbits de vida tinguin efectes que puguin transcendir en la nostre pròpia salut. En aquest cas, sobretot a les dones embarassades, que si fumen condicionen en la salut del seu futur fill. Però encara n'hi ha més. Aquest perjudici del tabac pot afectar fins i tot al néts. I és com es mostra en un estudi que han fet els investigadors de la Universitat de Bristol (Regne Unit) on les nenes que les seves àvies havien fumat durant la seva gestació tenen un risc molt superior de patir TEA (Trastorn de l'Espectre Autista).

Els investigadors van analitzar els historials mèdics de 14.500 nens britànics i es van fixar expressament en la absència o presencia del tabaquisme durant la gestació dels seus progenitors, tant mares com pares. I d'acord amb els resultats, les nenes les quals les seves àvies maternes havien fumat durant l’embaràs tenien un risc d'un 67% més alt del desenvolupament d'algunes característiques típiques del autisme. És més, les filles de les mares que fumaven durant el desenvolupament fetal tenien un 53% de ser diagnosticades de un TEA. Aquest estudi, però, no es va observar en el cas del néts masculins.

En definitiva, quan una dona està exposada al fum del cigarro quan encara es troba en l'úter, aquesta podria afectar als seus òvuls en desenvolupament, provocant canvis que a la llarga, podrien afectar el desenvolupament del seu propi fill.



Ona Cullell

http://www.abc.es/salud/habitos-vida-saludable/abci-embarazadas-fuman-aumentan-riesgo-autismo-futuras-nietas-201704271713_noticia.html

dijous, 18 de maig del 2017

LA IMPRESSORA 4D SALVA A TRES NENS



La impressora 4D salva a tres nens amb un implant que creixen amb ell.

Tres nens que patien una greu malaltia respiratòria, una rara y greu anomalia en las vies respiratòries, els van implantar una fèrula impresa en els bronquis.

Els tres pacients patien la traqueobroncomalàcia, una anomalia en els bronquis, els quals es tanquen cada cop que respiren. Això passa perquè les parets internes dels bronquis es col·lapsen i quan espiren es tanquen els conductes
Els metges van escanejar la seva tràquea i van poder dissenyar la fèrula amb les dimensions necessàries. Van utilitzar la policaprolactona, un polièster que manté les seves propietats durant 16 mesos fins que poca a poc es degrada. Els metges els van obrir la tràquea i els hi van posar el tub pel que podien respira gràcies a un ventilador mecànic.

 













 



Els tres nens des de que van néixer estaven a la UCI però al cap de tres anys gràcies aquesta fèrula viuen a casa seva i porten una vida normal.

La impressora 3D pot imprimir qualsevol objecte i molts s’utilitzen en el món de la sanitat per imprimir ossos, pròtesis, cartílags, etc… Però la impressora 4D, es diferència de la 3D, perquè els objectes que fabrica canvien i se adapten.

Arnau Tubert Ferrer

  http://elpais.com/elpais/2015/04/29/ciencia/1430317226_569732.html?rel=mas

CREEN CÈL·LULES MARE IMMORTALS


Glòbuls vermells infinits?


Un equip de científics de la Universitat de Bristol ha aconseguit crear cèl·lules mare immortals les quals seran capaces de generar glòbuls vermells artificials indefinidament. Aquest descobriment ajudarà als malalts que necessiten una gran quantitat de transfusions de sang o a la gent amb grups sanguinis poc habituals. 

Aquest gran avanç suposarà una alternativa a les donacions de sang, ja que la sang artificial serà molt més eficaç per l’ús mèdic que les donacions que disposen actualment.
Trobar donants de grups sanguinis estranys com el 0 o fins i tot B no suposarà un problema ja que gràcies a això  es podrà comptar amb tots els tipus de sang necessaris gràcies a aquestes cèl·lules mare immortals. A més a més, un altre punt positiu d’aquest descobriment és que la sang artificial no transmetrà malalties.

Tenint en compte que cada cèl·lula  mare produeix aproximadament 50.000 glòbuls vermells abans de desaparèixer, els investigadors van alinear les cèl·lules mare adultes transformant-les en unes cèl·lules mare anomenades “eritroides” que poden cultivar-se indefinidament a partir d’aquests glòbuls vermells prematurs. Aquestes cèl·lules han estat anomenades "Cèl·lules BEL-A".
Amb aquest avanç mèdic no es pretén reemplaçar la donació de sang sinó proporcionar tractament especialitzat per pacients específics i que necessiten ajuda immediata.




FONT:http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/crean-celulas-madre-inmortales-671490862589

Laura Masdéu


 

dimarts, 16 de maig del 2017

Un útero artificial que podría salvar a muchos bebés prematuros



El gran avenç mèdic que estem vivint en aquests moments ha pogut crear un úter artificial que podria salvar molts fetus prematurs i arribaria a ser efectiu amb embarassos d'entre 23-25 setmanes (un embaràs normal tarda a néixer 9 mesos/40 setmanes aprox.).

Aquest experiment s'ha fet a l'hospital de Filadelfia ho han pogut provar amb un fetus de xai i va donar molts bons resultats.

Aquest úter artificial incorpora bomba d'oxigen connectada al fetus mitjançant un cordó umbilical també artificial i també incorpora un circuit que circula líquid amniòtic. També asseguren que el fetus és troba en completament aïllat amb una temperatura perfecta per poder seguir avançant amb la seva formació.

Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) hi ha un estudi que diu que la majoria de nens que moren amb menys de cinc anys és per culpa de ser prematurs: malformacions d'òrgans, infeccions, problemes amb l'alimentació... A Espanya cada any neixen 29.000 nens prematurs (abans de la setmana 37 de part) i 15.000.000 en tot el món.


Resultat d'imatges de útero artificial el pais

Sergi Comalat Gisbert
Font: http://elpais.com/elpais/2017/04/27/mamas_papas/1493285436_344412.html

dilluns, 15 de maig del 2017

TROBEN UN CUC QUE MENJA PLÀSTIC

GALLEIRA MELLONELLA

Fa poc s'ha descobert que els cucs de cera mengen plàstics com el polietilè. Aquests cucs són capaços de biodegradar en hores un material que pot trigar 400 anys a desaparèixer.

Federica Bertocchini, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques, mentresestava netejant un rusc, va trobar uns cucs parasitaris que va guardar en una bossa de plàstic per llençar-los. Poca estona després de posar-los a dins, va veure que la bossa estava foradada. Aquest fet va donar la idea a començar a investigar fins a quin punt els cucs podien degradar el polietilè. 

Aquest fet és un gran avanç per a la lluita contra la contaminació, ja que, des de fa molt de temps, s'han buscat moltíssimes formes per eliminar aquest material. El polietilè té efectes devastadors per al medi ambient i, tot i això, és un dels materials més utilitzats (cada any se'n produeixen 8.000 T).

Tot i així, l'objectiu no és explotar els cucs. El següent pas serà trobar el mecanisme molecular de la reacció (el cuc produeix una substància que trenca l'enllaç químic). Es creu que aquesta capacitat podria ser deguda a una molècula o un enzim. Científics de la Universitat de Cambridge ja estan estudiant com aïllar-lo i poder desenvolupar algun producte industrial. 


Una larva de arna de la cera menjant-se una bossa de plàstic (CSIC)


Fonts:

http://www.ara.cat/societat/Descobreixen-cuc-menja-plastic-CSIC_0_1784221753.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/cucs-degraden-plastic-poliureta-csic-5993887


Nina Grabuleda

diumenge, 14 de maig del 2017

ELS CUCS TENEN MARCATS EL SEUS GENS PER ELS TRAUMES DELS SEUS AVANTPASSATS

Imagen de un gusano 'Caenorhabditis elegans' como los empleados en el experimento

Aquesta notícia demostra que en algunes espècies algunes de les habilitats i traumes passen al genotip i es poden manifestar en els seus fills, com en el cas de l'espècie Caenorhabditis elegans. Això és el que un grup d'investigació de diferents institucions catalanes  ha publicat el seu resultat  a la revista científica ''Science''.

Bàsicament van triar aquesta espècie per el seu curt cicle de vida 2 a 3 dies. El que feien era insertar-li  un chip transgènic  que afegia un gen  al genotip que  donava fluorescència de forma gradual (com més temperatura més fluorescència). Quan  els cucs estaven en un hàbitat a 20º es produia una petita fluorescència, però quan s'augmentava a 25º produien més llum, ja que és produïa més proteïna fluorescent. La part sorprenent d'això és que els seus fills i nets tot hi estar a 20º produïen la mateixa cantitat de fluorescència que els seus avantpassats a 25º, el que demostra que en alguna part del genotip hi havia memòria de les experiències del periòde càlid que havien viscut els seus antesessors. Aquest efecte duraba fins a 7 generacions desprès, i si 5 generacións vivien a 25º l'efecte duraba fins a 14 generacions.

Per molt sorprenent que sembli aquesta mena de transferència de traumes en el genotip tambè afecta a la raça humana, un exemple serien les dones embaraçades l'hivern del 1944. Aquell any hi va haver molta fam i a causa d'això els seus fills i nets van nèixer amb  una taxa de transtorns alimentàris molt elevada.

Per tant es pot deduir que no tansols és transmeten els gens de generació en generació sino que algunes ''habilitats adquirides'' en vida del fenotip també amb el propòsit de la supervivència i per adaptar-se a l'entorn amb més facilitat.

Font d'informació: http://elpais.com/elpais/2017/05/03/ciencia/1493804671_272020.html


Marc Caro

LES TERRES SEQUES OCULTEN UN BOSC TAN GRAN COM LA SELVA AMAZÒNICA

Imatges de Google i Bing han descobert 467 milions d'hectàrees noves d'arbres a les regions àrides.
En tot aquest mar de terra àrida hi ha, doncs, tants arbres com a la selva amazònica. Aquesta xifra, estimada per un grup de científics gràcies a imatges aèries d'alta resolució, eleva fins a un 9% la superfície arbrada del planeta. Aquest bosc, ocult dels satèl·lits fins ara, podria tenir grans implicacions en el clima i en la biodiversitat de la Terra.

Els arbres que hi ha en el planeta no es conten d'un en un. Es fa a través de les imatges captades pels satèl·lits com el Landsat, MODIS o Sentinel. En el cas de les regions humides, com és el cas de les selves equatorials, es veuen grans taques verdes contínues. D'aquesta manera, només s'han de mesurar les dimensions de la superfície estudiada per determinar les hectàrees de bosc. Però un 41,5% de la superfície terresetre es troba en regions àrides on hi ha pocs arbres.

El problema és que, fins fa poc, les millors imatges captades per satèl·lit tenien una resolució màxima de 30 metres. Això vol dir que, en les zones àrides, només veien un arbre on n'hi havia dos (o més), o fins i tot ni els veien.

En la investigació que consistia en revisar les regions àrides en busca d'arbres hi han participat més de 200 investigadors, entre científics i estudiants. Aquest gran esforç ha estat gràcies a la nova generació d'imatges d'alta resolució captades pels satèl·lits de l'empresa DigitalGlobe, les mateixes que utilitzen els mapes de Google o Bing. Alguns dels seus sensors, aconsegueixen una resolució de fins a 25 centímetres.

La major part d'aquest bosc ocult fins ara es troba al sud del Sàhara, a certes regions d'Àsia, a Amèrica del Sud i a una àmplia franja del nord d'Austràlia.

Regions àrides del planeta. Com més verdor es mostra, més
presència d'arbrada hi ha.


Font: http://elpais.com/elpais/2017/05/11/ciencia/1494483999_271434.html

Isaac Masgrau