Aquest 1% de la població celíaca, pateix una malaltia autoinmunitària, caracteritzada per una pèrdua total o parcial de les vellositats que recobreixen l'intestí prim que es produeix en persones amb predisposició genètica de totes les edats des de la primera infància endavant. Els símptomes inclouen diarrea crònica, retard del creixement, dolor abdominal, pèrdua de pes... Però també hi ha gent no celíaca que pateix al·lèrgia al blat o sensibilitat al gluten.
Restringir el gluten de la dieta perquè sí pot comportar deficiència de fibres i vitamines. Moltes persones també eviten la seva ingesta perquè pensen que "es sent pesat" o, fins i tot, que engreixa. Però és freqüent que en el seu lloc optin per altres productes amb més valor calòric i menys qualitat nutricional.
Ha sorgit una mena de furor “gluten-free” a Occident que, sens dubte, ha empès un negoci milionari. Al Regne Unit, segons The Guardian, només el 2015 es van vendre productes lliures de gluten per un valor de 213 milions d'euros, i als Estats Units 47.000 milions, més o menys el doble del assolit quatre anys abans. Però aquestes postures radicals davant la dieta, freqüentment van associades a efectes col·laterals nocius. En el cas del gluten, un equip d'investigadors de la Universitat de Harvard ha publicat recentment les conclusions de tres estudis sobre 200.000 persones, les quals evidencien que les dietes lliures de gluten augmenta el risc de desenvolupar diabetis tipus 2, que afecta avui a uns 400 milions d'habitants de tot el món i que, no para d'augmentar. S'estima que, cap al 2040, el nombre d'afectats serà ja de 642 milions.
Font: http://elpais.com/elpais/2017/04/06/buenavida/1491486252_399155.html
Lluís Sala
